El portal vol ressaltar la voluntat d’incorporar-hi tota aquella informació que pot ser útil per:
A més, incorpora referències útils per entendre moltes de les accions realitzades i les propostes d’actuació que es duen a terme i, fins i tot, l’origen i el referent al qual es pot haver acollit. A la vegada, i d’entrada, aporta una selecció d’elements que caracteritzen l’EAM, per tal que ajudi a tothom a fer-se’l seu i el valoritzi.
Des de l’Associació Cinc Sènies-Mata-Valldeix hi ha la voluntat de posar de manifest la necessitat de superar actituds de simpatia vers a l’espai agrari, a la pagesia i a l’activitat que s’hi desenvolupa. Cal empatia on tots, pagesia i ciutadania, entenguem que ens hem de posar al lloc de l’altre, implicar-nos mútuament creant complicitats i aprofundir per configurar un relat comú. Es tracta de construir la unitat des de la diversitat, de crear vincles, empoderar els veïnats agraris.
En aquesta línia s’inscriu l’Espai Agrari de Mataró i tot el que en ell s’impulsa, esdevenint també una peça clau de la infraestructura verda de la ciutat, a la qual li dona personalitat.
Aquest ser i fer en l’espai agrari i la voluntat de ser inclusius amb el territori i amb citadania fa que Mataró incorpori en el seu model de ciutat justa, inclusiva i sostenible, el de ser una ciutat agrourbana.
Una ciutat agrourbana és aquella que de manera inclusiva incorpora tots el seu territori municipal (espai urbà i espai agroforestal) com una sola unitat d’acció dins de la diversitat i especificitats dels diferents àmbits que la configuren, sota els principis de l’economia circular i les directrius marcades per organismes internacionals. L’espai agrari és també una peça fonamental en la infraestructura verda de la ciutat.
Un espai obert, delimitat i gestionat, que impulsa la protecció i la dinamització de l’activitat agrària professional.
L’Espai Agrari de Mataró (EAM), a similitud d’un parc agrari, és un espai obert, delimitat i gestionat, que impulsa la protecció i la dinamització de l’activitat agrària professional, amb la implementació del Pla de Gestió i Desenvolupament (PGD) i la concreció anual del mateix en un Pla d’Actuació, promovent el desenvolupament econòmic de les explotacions agràries i la conservació i difusió dels valors ecològics i culturals associats. L’EAM contribueix a una alimentació sostenible i de proximitat dins d’un territori de qualitat i en cooperació amb diversos actors. L’Associació Agrària Cinc Sènies-Mata-Valldeix té una consideració especial en l’establiment i llançament d’una estratègia alimentària per a la ciutat.
L’impuls de la protecció i dinamització és dur a terme en el marc de la Taula de l’Espai Agrari formada per membres de l’Ajuntament de Mataró i de l’Associació Agrària Cinc Sènies-Mata-Valldeix que es reuneixen de manera habitual un cop al mes.
L’Espai Agrari de Mataró, s’interacciona amb totes les propostes que aporten valor econòmic, social i ambiental.
Les actuacions previstes en el PGD s’interaccionen amb totes les propostes que aporten valor econòmic, ambiental i social i per tant s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, el Pacte de Milà de Política Alimentària Urbana, el Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) Agricultura Periurbana, la Carta de l’Agricultura Periurbana, la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, la Carta Alimentària de Mataró, el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya i l’Agenda 2030 de Mataró, etc.
Els veïnats de Cinc Sènies, Mata i Valldeix configuren tres unitats territorials i paisatgístiques amb personalitat pròpia, en el marc de l’Espai Agrari de Mataró.
L’Espai Agrari de Mataró (EAM) està format per tres unitats territorials i paisatgístiques diferents amb personalitat pròpia, com són els veïnats de les Cinc Sènies, Mata i Valldeix, que configuren un paisatge divers, amb nombroses conques hídriques que configuren els torrents i rieres que desguassen a la Mediterrària, molt d’ells formant part també de l’estructura de camins.
Les Cinc Sènies, un espai pla a tocar de la Mediterrània, vertebrat pel camí del Mig i la seva continuació, l’antic camí Mataró Llavaneres, camí que transcorre paral·lel a la costa i on conflueixen els accessos de la gran majoria de cases de pagès i explotacions agràries generant una estructura en espina de peix; Mata, més a l’interior a la vessant solejada de la Serralada Litoral amb estructura de paisatge en mosaic (camps de conreu i bosc) on la carretera de Mataró-S.A. de Llavaneres (BV-5031), coneguda com la carretera de Mata, que també transcorre de manera paral·lela a la costa, conforma el seu eix vertebrador; i Valldeix que configurat per les conques de les rieres de Valldeix i de Can Bruguera que conflueixen a l’alçada del camí dels Contrabandistes formant la riera de Sant Simó, que delimita per l’oest el veïnat de les Cinc Sènies. Es tracta del veïnat climatològicament més fred. A Valldeix es concentra un nombre important de masies i cases pairals que configuren l’espai agrari més antic de la ciutat.
Els tres veïnat tenen incrustades diverses urbanitzacions amb les distorsions que això suposa en la configuració del paisatge agrari.
La professió pagesa, l’explotació agrària i la base territorial on desenvolupa la seva activitat productiva són indestriables ja que configuren una la unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del sector agrari, equivalent –però no igual- a l’empresa en altres sectors productius.
La pagesia és, hi ha de ser, la protagonista i el principal referent a l’hora d’incorporar qualsevol iniciativa que la seva implementació la pugui afectar, per tal de poder manifestar el seu parer, de generar sinèrgies i de defensar i impulsar la professió pagesa professional. Una professió, com qualsevol altre, que el seu objectiu és generar rendes que facin viable l’explotació agrària, en un context de compromís amb el medi ambient i la societat.
La professió pagesa, l’explotació agrària i la base territorial on desenvolupa la seva activitat productiva són indestriables ja que configuren una la unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del sector agrari, equivalent –però no igual- a l’empresa en altres sectors productius.
Una empresa agrària i els seus protagonistes arrelats a la terra i al seu entorn, amb un sentit de país que han donat i donen forma de manera dinàmica al paisatge en funció de les necessitats productives, dels recursos naturals, econòmics i socials disponibles i a la resposta a les necessitats alimentàries pel cos i l’ànima de la ciutadania.
El saber ser i fer de la pagesia i l’acolliment que constantment es posa de manifest, porta a entendre que l’EAM forma part d’un projecte agrourbà de la ciutat.
Estem convençuts, al igual que l’escriptor Josep Pla, que «Els paisatges més bells són els que neixen d’una bellesa utilitària, comestibles» [1] i afegeix «A mi m’agrada el paisatge. He tractat de descriure’n alguns. No pas paisatges purament geològics, sinó els vertaders, que són els construïts pels pagesos»[2].
Un paisatge històricament viu i actiu resultat de la voluntat de la pagesia de superar situacions adverses (del mercat, socials, climàtològiques, de recursos hídrics, pressió urbanística, sanitàries, etc.) i d’adaptar-se i donar resposta a les necessitats que la societat ha vingut esperant d’ella. Paisatge viu per l’activitat agrícola que si desenvolupa, pel pas de les estacions meteorològiques i per les persones de la ciutat que hi passegen descobrint aquest patrimoni del municipi.
La vitalitat històrica d’aquests veïnats agraris, es manté en el present i reforça l’esperança que continuï en el futur. El saber ser i fer de la pagesia i l’acolliment que constantment es posa de manifest, porta a entendre que formem part d’un projecte agrourbà. Un projecte que encaixa, també des de l’Ajuntament de Mataró, amb l’afirmació de l’arquitecte i escriptora Carolyn Steel quan diu que és important «reconèixer el paper central que juga el menjar en les nostres vides i aprofitar aquest potencial per donar forma al món de una manera millor […]»[3] i es pregunta «Si necessitem el menjar per sobreviure […] perquè destruïm sense molts miraments les millors terres de producció d’aliments més properes a les ciutats?». Aquest, en l’actualitat, no és el cas de Mataró, que des de fa uns anys ha opostat per a la defensa de l’espai agrari amb complicitat amb la pagesia. És per tot això podem definir també la ciutat de Mataró, com una Ciutat Pagesa, en el marc del model agrourbà de la ciutat.
[1] Pla, Josep (1976). Tres guies. Obra completa, volum 30. Ed. Destino. pp. 763
[2] Pla, Josep (1979) Notes del capvesprol. Obra completa, volum 35. Ed. Destino. pp. 212
[3] Steel, Carolyn (2008) Hungry City: How Food Shapes Our Lives.
La marca genèrica de “Collits a casa” vol ressaltar i impulsar el fet de la producció de proximitat i fins i tot local.
La vitalitat de la pagesia fa possible un espai productiu divers en l’oferta i en la manera d’arribar al consumidor. Es produeixen hortalisses, conreu majoritari, on s’han incorporat també conreus hortícoles ètnics per donar resposta noves demandes procedents de ciutadania nou vinguda, es produeixen plantes aromàtiques com menta, coriandre, julivert, etc. i, com no, flor i planta ornamental que donen color i alegren l’esperit, conreus que han marcat la història del municipi i de la comarca. Molt més minoritari hi ha producció d’ous, de mel i de vi. Es tracta d’una activitat agrària respectuosa amb el medi, oberta a la innovació, que te cura dels recursos sòl i aigua.
La pagesia utilitza diversos canals de comercialització per fer arribar els seus productes a la ciutadania consumidora, com són: venda directa a l’explotació, venda directa mitjançant la distribució de cistelles, venda a mercats municipals, cooperatives agràries, a Mercabarna amb o sense intermediari, etc.
A Mataró tenim la marca genèrica de “Collits a casa” impulsada des de Promoció econòmica de l’Ajuntament de Mataró, amb la qual es vol ressaltar i impulsar el fet de la producció de proximitat i fins i tot local.
Amb la diversitat es construeix la unitat i es configura l’ecosistema agrari o agroecosistema de l’Espai Agrari de Mataró (EAM).
L’Espai Agrari de Mataró és espai viu i actiu, d’agricultura periurbana, generador de producció de proximitat, que es caracteritza per ser agrodivers, biodivers i pagesidivers. L’agrodiversitat on es valora la diversitat de produccions, s’emfatitzen conreus tradicionals con els pèsols de la Floreta, el tomàquet Pometa, la col de paperina, etc., que aporta la diversitat de conreus i no el monocultiu, fet que genera sinèrgies entre ells, no esgota la riquesa derivada de la flora i fauna del sòl i on són valorades les alternatives o rotacions de cultius.
La biodiversitat que, a més de la riquesa biològica que aporta als espais agraris, és fonamental en la lluita contra plagues i malalties de les plantes fent possible minimitzar i racionalitzar l’ús dels pesticides, siguin de síntesi o ecològics. L’objectiu és clar, oferir productes de qualitat lliures de pesticides, fet que comporta mantenir un equilibri de flora i fauna que permeti la lluita biològica, que implica la gestió de les motes de torrents i rieres i els marges vegetats com a refugis naturals per a la biodiversitat així com refugis per fauna insectívora.
La pagesidiversitat que, sense oblidar el principi que no hi pot haver pagesia si no té rendibilitat en la seva explotació, és important el fet tenir una diversitat en la dimensió de les explotacions, de maneres de ser i fer, sense oblidar els principis anteriors de l’agrodiversitat i de la biodioversitat i la necessitat que no hi hagin posicions de domini. És amb les tres diversitats on es construeix la unitat i es configura l’ecosistema agrari o agroecosistema de l’Espai Agrari de Mataró (EAM)
L’ecosistema agrari fa un ús dels recursos disponibles a l’hora que tendeix a preserva el medi natural i, per tant, aporta serveis ecosistèmics que són aquells beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones. Un primer i fonamental servei que aporta l’espai agrari de Mataró és el servei d’aprovisionament, el de produir i oferir aliments a la societat, el servei de regulació que ajuda a la regulació del clima i del cicle de l’aigua, el control de l’erosió del sòl, la pol·linització, etc., el servei cultural relacionat amb el lleure, l’oci o aspectes més generals de la cultura (espai per passejar, el propi Festival de les arts, el territori i el paisatge 2Terços, etc.) i servei de suport, com la biodiversitat i els processos propis l’ecosistema agrari, que garanteixen bona part dels anteriors.
L’espai agrari de Mataró per la seva diversitat, per l’activitat permanent, per la seva climatologia, etc. esdevé un espai per l’emoció.
El valor d’un paisatge be donat per la seva capacitat d’emocionar, l’espai agrari de Mataró per la seva diversitat, per l’activitat permanent, per la seva climatologia, etc. esdevé un espai per l’emoció.
Per emocionar-nos cal recuperar la capacitat de badar que, com diu la periodista i escriptora Patricia Gabancho[1], ens ha de portar a «copsar la realitat de l’entorn, sense cap propòsit concret, simplement perquè la realitat és allà i es deixa prendre». Badar «requereix una ment alerta però mandrosa; res de preguntes profundes ni reflexions intel·lectuals. És una disposició de l’ànim, que no requereix cap altre esforç que deixar-se anar, despreocupar-se, buidar la ment perquè hi càpiga tot nou estímul, sigui quin sigui. Badar és combregar amb l’entorn».
I afegeix «És bo passejar tot badant. Dues accions complementàries i en bona part indestriables si es vol gaudir de l’entorn sense cap esforç intel·lectual però si amb la ment oberta a rebre sensacions que posteriorment podran utilitzar-se en reflexions més intel·lectuals capaces de construir un relat. Un bon “badador” passeja observant sense incorporar prejudicis, simplement acumula informació».
Quantes persones passegen, per les Cinc Sènies i els veïnats de Mata i Valldeix, que ho fan sense badar? Si és així, difícilment copsaran el valor d’aquets espais agraris. Fem l’esforç de badar.
[1] Gabancho, Patricia (2016) Caminar Barcelona. Columna Ed. pàg. 241
Un paisatge bonic i un paisatge productiu no han de ser antagònics sinó complementaris i per això cal badar i fer immersió teritorial.
Badar és fer immersió en l’Espai Agrari de Mataró (EAM), un badar que ha de fer, indistintament, la pagesia i aquelles persones que entren en l’Espai Agrari. Això permetrà construir un relat comú i no antagònic.
Aquesta immersió ha de fer possible veure el paisatge agrari per uns com un paisatge bonic, i per altres com un paisatge productiu. Ambdós tenen raó, però possiblement arribaran a conclusions divergents.
Aquesta divergència de conclusions ha de portar que, conjuntament, es faci una immersió territorial on el diàleg, el comunicar-se a través del viscut permetin fer un pas més enllà de la simpatia, aconseguir l’empatia.
Un paisatge bonic i un paisatge productiu no han de ser antagònics sinó complementaris i per això cal badar. El badar permet mirar per quedar-se embadalit, abstret, bocabadat, fins i tot sorprès, admirat o meravellat. Aquest mirar tot badant, com s’ha dit, suposa combregar amb el paisatge, fer-se’l seu, i adquirir un bagatge que permet fer un pas més, el veure, el percebre una imatge, un fet i constatar una realitat. El veure comporta fer palès que passen coses, fets, analitzar-los, establir interrelacions i si cal actuar. Mirar a través del badar és construir una fotografia fixa, el veure incorpora el moviment en aquesta foto fixa i, per tant, descobrir les interrelacions existents en l’espai agrari i entre la pagesia i la ciutadania.
Un paisatge que emocioni ha d’estar endreçat. L’acolliment de la pagesia a les persones que baden, circulen amb bicicleta, que passegen és fonamental però cal que ho facin amb respecte.
Un paisatge que emocioni ha d’estar endreçat. L’acolliment de la pagesia a les persones que baden, circulen amb bicicleta, que passegen és fonamental però cal que ho facin amb respecte. El problema es planteja quan això no succeeix i es considera l’espai agrari com el pati de darrera on s’hi pot abocar de tot, si poden construir barraques, s’hi pot aparcar rulots, etc., generant-se un espai que amb facilitat es degrada, perd l’atractiu esperat i desitjat.
Un espai endreçat predisposa a una actitud positiva vers a ell, un espai desendreçat genera actituds negatives.
Les mirades a mesura allunyen la profunditat visual ressalten millor els elements més singulars, de major dimensió i difuminen el detall. Els llindars de visió propera, mitjana i llarga suposen mirades diferents passant d’una visió en relleu (la propera) a una visió plana (la llunyana) i en cada una d’elles sobresurten uns elements i se’n amaguen d’altres. Aquestes mirades són possibles en l’EAM, mirades des del mar cap a terra i mirades des de terra cap el mar. Un mar que vol també donar continuïtat territorial a la vocació hortícola de l’EAM amb la praderia de posidonia oceànica, planta amb arrels, tija i fulles que produeix flors i fruits.
Mataró, ciutat dels terços, un terç urbà, un terç forestal i un terç agrícola incorpora i té cura una quarta part, aquesta en el mar, com és la praderia de posidònia.
Des la gestió de l’EAM es té una sensibilitat especial per fer possible que les mirades a curta, mitjana i llarga distància puguin provocar emocions derivades de la descoberta de diversos elements propis de la mirada diversa, i per això és imprescindible que les administracions públiques corresponents i la pròpia pagesia, tinguem cura d’endreçar el paisatge i d’incorporar possibles nous elements fixes i mòbils amb criteris no únicament d’utilitat, sinó també de paisatge.
La voluntat d’intercanviar experiències i d’establir sinèrgies, porta a formar part de xarxes de mútua col·laboració.
Les comarques barcelonines compten amb diversos espais agraris gestionats com són: el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, el Parc Agrari de la Conca d’Òdena, el Parc Rural del Prepirineu Català, l’Espai Rural de Gallecs i l’Espai Agrari de Palou (Granollers) i el propi Espai Agrari de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix (Espai Agrari de Mataró). Amb tots ells hi ha la voluntat d’intercanviar experiències i d’establir sinèrgies, en el marc d’una Xarxa de Parcs i Espais Agraris gestionats.
I, també, amb altres parcs i espais agraris més fora de la demarcació de Barcelona tan de Catalunya com de l’Estat Espanyol i més enllà, així com organitzacions i plataformes que es pugui considerar d’interès formar-hi part.
L’Associació lluita per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió de l’espai agrari de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix i respon al reconeixement de:
La ciutat de Mataró té una llarga tradició agrícola caracteritzada pel predomini d’una agricultura de primor gracies a la seva climatologia privilegiada que li dona el fet geogràfic de rebre insolació durant tot el dia, mercès a la seva orientació, i la preservació dels vents freds del nord per part de la serralada litoral.
Aquesta climatologia,juntament amb el saber fer de la seva pagesia i a la capacitat de cercar aigua del subsòl, han fet possible desenvolupar una agricultura de regadiu i adaptar les produccions a les pautes de consum d’aliments de la ciutadania, que cada vegada exigeixen més qualitat i proximitat.
Tradició agrícola que en el seu moment va saber compaginar amb la industrialització de la ciutat al voltant del tèxtil, diversificant l’economia a la vegada que ha vist perdre terres agrícoles de gran productivitat com a resultat del creixement de la ciutat i la creació de polígons industrials. El Pla d’en Boet, El Rengle, Mata-Rocafonda, etc. són uns exemples.
A pesar de tot, Mataró continua tenint una superfície important de terres de conreu i una pagesia activa que vol continuar la seva activitat professional i a més veu com en els darrers anys s’incorporen joves que han fet del conreu de la terra la seva opció de vida.
Mataró té una peculiaritat que caldria reconèixer i revaloritzar per l’aportació que fa per a aconseguir una ciutat sostenible. En el seu terme municipal es poden diferenciar tres zones o parts, aproximadament iguals. Una zona urbana, una segona zona forestal i una tercera zona agrícola podent conferir a la ciutat un equilibri ecològic, de tractar-se com una unitat on les tres zones es complementin i s’enriqueixin amb una visió ecosistèmica de la ciutat, és a dir, agrourbana.
Urbanísticament, la major part dels espais agraris de Mataró, que ocupen aproximadament els 2/3 del terme municipal, estan protegits com a sistema d’espais lliures pel Pla Director Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta protecció ratifica la de nivell Europeu –Xarxa Natura 2000- de la zona forestal inclosa en el Parc Montnegre Corredor i la del Pla Director del Sistema Costaner, pel que fa a la fèrtil plana agrícola de les Cinc Sènies.
La zona forestal està constituïda per un mosaic de petites propietats inviables com a explotacions forestals, on la manca d’aigua i el pendent en fa físicament difícil el conreu, i on la
normativa vigent del Pla General n’impedeix qualsevol ús ramader extensiu, molt útil per al manteniment del sota bosc i en definitiva per reforçar les mesures de protecció davant el perill d’incendis forestals.
La zona agrícola de les Cinc Sènies, amb un gran potencial productiu, és també un mosaic de petites finques on hi conviuen explotacions agrícoles professionals, amb conreus per a consum propi i erms. Hi ha explotacions agrícoles professionals que necessiten més terres per ampliar la seva base territorial mentre conviuen amb finques no gestionades que es converteixen en caus de senglars que destrossen les collites.
Tampoc es poden ignorar els furts i robatoris que malauradament pateixen els conreus i les pròpies masies i cases existents en l’espai agrari.
Un tercer element a destacar el configura el patrimoni arquitectònic i patrimonial de l’espai agrari on la presència de masies i cases rurals és notable, algunes incloses en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i, la majoria, en el Catàleg de Masies i Cases Rurals. Masies i cases rurals de Mataró on hi viu la pagesia i, en alguna d’elles, ciutadans que han ubicat la seva residència en aquestes masies fent possible el seu manteniment i per tant la no pèrdua d’un patrimoni valuós i viu.
És per això que és important que des del govern municipal s’impulsi una política de manteniment i rehabilitació d’aquest patrimoni arquitectònic.
Un àmbit territorial que configura una conca alimentària
Existeix una tradicional relació entre la pagesia dels municipis de l’entorn de Mataró. D’una banda, amb Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius que tenen la riera d’Argentona com a eix de configuració territorial. De l’altra, amb Sant Andreu de Llavaneres, com a confrontant amb el de Mataró i creant un espai agrari unitari. Aquestes relacions, a més de geogràfiques, es posen de manifest als mercats de Mataró i a la relació de la pagesia de Mataró amb les cooperatives agràries dels municipis del seu entorn, entre altres interrelacions personals i institucionals. Aquesta unitat territorial descriu un àmbit geogràfic amb fluxos, gens menyspreables, d’entrada i sortida d’aliments de proximitat configurant-se el que es pot denominar una conca alimentària de proximitat.
L’activitat agrícola conjuntament amb l’àmbit forestal en equilibri amb l’àmbit urbà dona a Mataró una singularitat estratègica i patrimonial que no s’hauria de malmetre.
Si es vol que es conservi aquest equilibri i es revaloritzi la funció de l’activitat agrària de la ciutat de Mataró, projectant-se cap el futur, cal dotar a aquest espai agrari d’instruments necessaris perquè esdevingui una àrea d’especialització i consolidació agrícola, de conservació de la biodiversitat i del paisatge. L’Espai Agrari de les Cinc Sénies-Mata-Valldeix ha de ser un instrument que afavoreixi la trobada d’actors socials que busquen identificar i resoldre problemes comuns, i que s’identifica en els usos agraris del territori. Usos que confereixen a l’Espai Agrari una coherència territorial i paisatgística sustentada amb una activitat agrària dinàmica, no exempta de problemàtiques específiques que necessiten solucions que cal abordar, sense que cap dels actors del territori en quedi aliè.
Mataró s’ha obert al mar, ara cal que, per consolidar el municipi, s’obri clarament cap al seu espai agroforestal com a recurs econòmic, ambiental, cultural, social, etc. tenint com a base fonamental l’activitat agrària professional.
Un espai obert, delimitat i gestionat, que impulsa la protecció i la dinamització de l’activitat agrària professional.
L’Espai Agrari de Mataró (EAM), a similitud d’un parc agrari, és un espai obert, delimitat i gestionat, que impulsa la protecció i la dinamització de l’activitat agrària professional, amb la implementació del Pla de Gestió i Desenvolupament (PGD) i la concreció anual del mateix en un Pla d’Actuació, promovent el desenvolupament econòmic de les explotacions agràries i la conservació i difusió dels valors ecològics i culturals associats. L’EAM contribueix a una alimentació sostenible i de proximitat dins d’un territori de qualitat i en cooperació amb diversos actors. L’Associació Agrària Cinc Sènies-Mata-Valldeix té una consideració especial en l’establiment i llançament d’una estratègia alimentària per a la ciutat.
L’impuls de la protecció i dinamització és dur a terme en el marc de la Taula de l’Espai Agrari formada per membres de l’Ajuntament de Mataró i de l’Associació Agrària Cinc Sènies-Mata-Valldeix que es reuneixen de manera habitual un cop al mes.
L’Espai Agrari de Mataró, s’interacciona amb totes les propostes que aporten valor econòmic, social i ambiental.
Les actuacions previstes en el PGD s’interaccionen amb totes les propostes que aporten valor econòmic, ambiental i social i per tant s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, el Pacte de Milà de Política Alimentària Urbana, el Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) Agricultura Periurbana, la Carta de l’Agricultura Periurbana, la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, la Carta Alimentària de Mataró, el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya i l’Agenda 2030 de Mataró, etc.
Els veïnats de Cinc Sènies, Mata i Valldeix configuren tres unitats territorials i paisatgístiques amb personalitat pròpia, en el marc de l’Espai Agrari de Mataró.
L’Espai Agrari de Mataró (EAM) està format per tres unitats territorials i paisatgístiques diferents amb personalitat pròpia, com són els veïnats de les Cinc Sènies, Mata i Valldeix, que configuren un paisatge divers, amb nombroses conques hídriques que configuren els torrents i rieres que desguassen a la Mediterrària, molt d’ells formant part també de l’estructura de camins.
Les Cinc Sènies, un espai pla a tocar de la Mediterrània, vertebrat pel camí del Mig i la seva continuació, l’antic camí Mataró Llavaneres, camí que transcorre paral·lel a la costa i on conflueixen els accessos de la gran majoria de cases de pagès i explotacions agràries generant una estructura en espina de peix; Mata, més a l’interior a la vessant solejada de la Serralada Litoral amb estructura de paisatge en mosaic (camps de conreu i bosc) on la carretera de Mataró-S.A. de Llavaneres (BV-5031), coneguda com la carretera de Mata, que també transcorre de manera paral·lela a la costa, conforma el seu eix vertebrador; i Valldeix que configurat per les conques de les rieres de Valldeix i de Can Bruguera que conflueixen a l’alçada del camí dels Contrabandistes formant la riera de Sant Simó, que delimita per l’oest el veïnat de les Cinc Sènies. Es tracta del veïnat climatològicament més fred. A Valldeix es concentra un nombre important de masies i cases pairals que configuren l’espai agrari més antic de la ciutat.
Els tres veïnat tenen incrustades diverses urbanitzacions amb les distorsions que això suposa en la configuració del paisatge agrari.
La professió pagesa, l’explotació agrària i la base territorial on desenvolupa la seva activitat productiva són indestriables ja que configuren una la unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del sector agrari, equivalent –però no igual- a l’empresa en altres sectors productius.
La pagesia és, hi ha de ser, la protagonista i el principal referent a l’hora d’incorporar qualsevol iniciativa que la seva implementació la pugui afectar, per tal de poder manifestar el seu parer, de generar sinèrgies i de defensar i impulsar la professió pagesa professional. Una professió, com qualsevol altre, que el seu objectiu és generar rendes que facin viable l’explotació agrària, en un context de compromís amb el medi ambient i la societat.
La professió pagesa, l’explotació agrària i la base territorial on desenvolupa la seva activitat productiva són indestriables ja que configuren una la unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del sector agrari, equivalent –però no igual- a l’empresa en altres sectors productius.
Una empresa agrària i els seus protagonistes arrelats a la terra i al seu entorn, amb un sentit de país que han donat i donen forma de manera dinàmica al paisatge en funció de les necessitats productives, dels recursos naturals, econòmics i socials disponibles i a la resposta a les necessitats alimentàries pel cos i l’ànima de la ciutadania.
El saber ser i fer de la pagesia i l’acolliment que constantment es posa de manifest, porta a entendre que l’EAM forma part d’un projecte agrourbà de la ciutat.
Estem convençuts, al igual que l’escriptor Josep Pla, que «Els paisatges més bells són els que neixen d’una bellesa utilitària, comestibles» [1] i afegeix «A mi m’agrada el paisatge. He tractat de descriure’n alguns. No pas paisatges purament geològics, sinó els vertaders, que són els construïts pels pagesos»[2].
Un paisatge històricament viu i actiu resultat de la voluntat de la pagesia de superar situacions adverses (del mercat, socials, climàtològiques, de recursos hídrics, pressió urbanística, sanitàries, etc.) i d’adaptar-se i donar resposta a les necessitats que la societat ha vingut esperant d’ella. Paisatge viu per l’activitat agrícola que si desenvolupa, pel pas de les estacions meteorològiques i per les persones de la ciutat que hi passegen descobrint aquest patrimoni del municipi.
La vitalitat històrica d’aquests veïnats agraris, es manté en el present i reforça l’esperança que continuï en el futur. El saber ser i fer de la pagesia i l’acolliment que constantment es posa de manifest, porta a entendre que formem part d’un projecte agrourbà. Un projecte que encaixa, també des de l’Ajuntament de Mataró, amb l’afirmació de l’arquitecte i escriptora Carolyn Steel quan diu que és important «reconèixer el paper central que juga el menjar en les nostres vides i aprofitar aquest potencial per donar forma al món de una manera millor […]»[3] i es pregunta «Si necessitem el menjar per sobreviure […] perquè destruïm sense molts miraments les millors terres de producció d’aliments més properes a les ciutats?». Aquest, en l’actualitat, no és el cas de Mataró, que des de fa uns anys ha opostat per a la defensa de l’espai agrari amb complicitat amb la pagesia. És per tot això podem definir també la ciutat de Mataró, com una Ciutat Pagesa, en el marc del model agrourbà de la ciutat.
[1] Pla, Josep (1976). Tres guies. Obra completa, volum 30. Ed. Destino. pp. 763
[2] Pla, Josep (1979) Notes del capvesprol. Obra completa, volum 35. Ed. Destino. pp. 212
[3] Steel, Carolyn (2008) Hungry City: How Food Shapes Our Lives.
La marca genèrica de “Collits a casa” vol ressaltar i impulsar el fet de la producció de proximitat i fins i tot local.
La vitalitat de la pagesia fa possible un espai productiu divers en l’oferta i en la manera d’arribar al consumidor. Es produeixen hortalisses, conreu majoritari, on s’han incorporat també conreus hortícoles ètnics per donar resposta noves demandes procedents de ciutadania nou vinguda, es produeixen plantes aromàtiques com menta, coriandre, julivert, etc. i, com no, flor i planta ornamental que donen color i alegren l’esperit, conreus que han marcat la història del municipi i de la comarca. Molt més minoritari hi ha producció d’ous, de mel i de vi. Es tracta d’una activitat agrària respectuosa amb el medi, oberta a la innovació, que te cura dels recursos sòl i aigua.
La pagesia utilitza diversos canals de comercialització per fer arribar els seus productes a la ciutadania consumidora, com són: venda directa a l’explotació, venda directa mitjançant la distribució de cistelles, venda a mercats municipals, cooperatives agràries, a Mercabarna amb o sense intermediari, etc.
A Mataró tenim la marca genèrica de “Collits a casa” impulsada des de Promoció econòmica de l’Ajuntament de Mataró, amb la qual es vol ressaltar i impulsar el fet de la producció de proximitat i fins i tot local.
Amb la diversitat es construeix la unitat i es configura l’ecosistema agrari o agroecosistema de l’Espai Agrari de Mataró (EAM).
L’Espai Agrari de Mataró és espai viu i actiu, d’agricultura periurbana, generador de producció de proximitat, que es caracteritza per ser agrodivers, biodivers i pagesidivers. L’agrodiversitat on es valora la diversitat de produccions, s’emfatitzen conreus tradicionals con els pèsols de la Floreta, el tomàquet Pometa, la col de paperina, etc., que aporta la diversitat de conreus i no el monocultiu, fet que genera sinèrgies entre ells, no esgota la riquesa derivada de la flora i fauna del sòl i on són valorades les alternatives o rotacions de cultius.
La biodiversitat que, a més de la riquesa biològica que aporta als espais agraris, és fonamental en la lluita contra plagues i malalties de les plantes fent possible minimitzar i racionalitzar l’ús dels pesticides, siguin de síntesi o ecològics. L’objectiu és clar, oferir productes de qualitat lliures de pesticides, fet que comporta mantenir un equilibri de flora i fauna que permeti la lluita biològica, que implica la gestió de les motes de torrents i rieres i els marges vegetats com a refugis naturals per a la biodiversitat així com refugis per fauna insectívora.
La pagesidiversitat que, sense oblidar el principi que no hi pot haver pagesia si no té rendibilitat en la seva explotació, és important el fet tenir una diversitat en la dimensió de les explotacions, de maneres de ser i fer, sense oblidar els principis anteriors de l’agrodiversitat i de la biodioversitat i la necessitat que no hi hagin posicions de domini. És amb les tres diversitats on es construeix la unitat i es configura l’ecosistema agrari o agroecosistema de l’Espai Agrari de Mataró (EAM)
L’ecosistema agrari fa un ús dels recursos disponibles a l’hora que tendeix a preserva el medi natural i, per tant, aporta serveis ecosistèmics que són aquells beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones. Un primer i fonamental servei que aporta l’espai agrari de Mataró és el servei d’aprovisionament, el de produir i oferir aliments a la societat, el servei de regulació que ajuda a la regulació del clima i del cicle de l’aigua, el control de l’erosió del sòl, la pol·linització, etc., el servei cultural relacionat amb el lleure, l’oci o aspectes més generals de la cultura (espai per passejar, el propi Festival de les arts, el territori i el paisatge 2Terços, etc.) i servei de suport, com la biodiversitat i els processos propis l’ecosistema agrari, que garanteixen bona part dels anteriors.
L’espai agrari de Mataró per la seva diversitat, per l’activitat permanent, per la seva climatologia, etc. esdevé un espai per l’emoció.
El valor d’un paisatge be donat per la seva capacitat d’emocionar, l’espai agrari de Mataró per la seva diversitat, per l’activitat permanent, per la seva climatologia, etc. esdevé un espai per l’emoció.
Per emocionar-nos cal recuperar la capacitat de badar que, com diu la periodista i escriptora Patricia Gabancho[1], ens ha de portar a «copsar la realitat de l’entorn, sense cap propòsit concret, simplement perquè la realitat és allà i es deixa prendre». Badar «requereix una ment alerta però mandrosa; res de preguntes profundes ni reflexions intel·lectuals. És una disposició de l’ànim, que no requereix cap altre esforç que deixar-se anar, despreocupar-se, buidar la ment perquè hi càpiga tot nou estímul, sigui quin sigui. Badar és combregar amb l’entorn».
I afegeix «És bo passejar tot badant. Dues accions complementàries i en bona part indestriables si es vol gaudir de l’entorn sense cap esforç intel·lectual però si amb la ment oberta a rebre sensacions que posteriorment podran utilitzar-se en reflexions més intel·lectuals capaces de construir un relat. Un bon “badador” passeja observant sense incorporar prejudicis, simplement acumula informació».
Quantes persones passegen, per les Cinc Sènies i els veïnats de Mata i Valldeix, que ho fan sense badar? Si és així, difícilment copsaran el valor d’aquets espais agraris. Fem l’esforç de badar.
[1] Gabancho, Patricia (2016) Caminar Barcelona. Columna Ed. pàg. 241
Un paisatge bonic i un paisatge productiu no han de ser antagònics sinó complementaris i per això cal badar i fer immersió teritorial.
Badar és fer immersió en l’Espai Agrari de Mataró (EAM), un badar que ha de fer, indistintament, la pagesia i aquelles persones que entren en l’Espai Agrari. Això permetrà construir un relat comú i no antagònic.
Aquesta immersió ha de fer possible veure el paisatge agrari per uns com un paisatge bonic, i per altres com un paisatge productiu. Ambdós tenen raó, però possiblement arribaran a conclusions divergents.
Aquesta divergència de conclusions ha de portar que, conjuntament, es faci una immersió territorial on el diàleg, el comunicar-se a través del viscut permetin fer un pas més enllà de la simpatia, aconseguir l’empatia.
Un paisatge bonic i un paisatge productiu no han de ser antagònics sinó complementaris i per això cal badar. El badar permet mirar per quedar-se embadalit, abstret, bocabadat, fins i tot sorprès, admirat o meravellat. Aquest mirar tot badant, com s’ha dit, suposa combregar amb el paisatge, fer-se’l seu, i adquirir un bagatge que permet fer un pas més, el veure, el percebre una imatge, un fet i constatar una realitat. El veure comporta fer palès que passen coses, fets, analitzar-los, establir interrelacions i si cal actuar. Mirar a través del badar és construir una fotografia fixa, el veure incorpora el moviment en aquesta foto fixa i, per tant, descobrir les interrelacions existents en l’espai agrari i entre la pagesia i la ciutadania.
Un paisatge que emocioni ha d’estar endreçat. L’acolliment de la pagesia a les persones que baden, circulen amb bicicleta, que passegen és fonamental però cal que ho facin amb respecte.
Un paisatge que emocioni ha d’estar endreçat. L’acolliment de la pagesia a les persones que baden, circulen amb bicicleta, que passegen és fonamental però cal que ho facin amb respecte. El problema es planteja quan això no succeeix i es considera l’espai agrari com el pati de darrera on s’hi pot abocar de tot, si poden construir barraques, s’hi pot aparcar rulots, etc., generant-se un espai que amb facilitat es degrada, perd l’atractiu esperat i desitjat.
Un espai endreçat predisposa a una actitud positiva vers a ell, un espai desendreçat genera actituds negatives.
Les mirades a mesura allunyen la profunditat visual ressalten millor els elements més singulars, de major dimensió i difuminen el detall. Els llindars de visió propera, mitjana i llarga suposen mirades diferents passant d’una visió en relleu (la propera) a una visió plana (la llunyana) i en cada una d’elles sobresurten uns elements i se’n amaguen d’altres. Aquestes mirades són possibles en l’EAM, mirades des del mar cap a terra i mirades des de terra cap el mar. Un mar que vol també donar continuïtat territorial a la vocació hortícola de l’EAM amb la praderia de posidonia oceànica, planta amb arrels, tija i fulles que produeix flors i fruits.
Mataró, ciutat dels terços, un terç urbà, un terç forestal i un terç agrícola incorpora i té cura una quarta part, aquesta en el mar, com és la praderia de posidònia.
Des la gestió de l’EAM es té una sensibilitat especial per fer possible que les mirades a curta, mitjana i llarga distància puguin provocar emocions derivades de la descoberta de diversos elements propis de la mirada diversa, i per això és imprescindible que les administracions públiques corresponents i la pròpia pagesia, tinguem cura d’endreçar el paisatge i d’incorporar possibles nous elements fixes i mòbils amb criteris no únicament d’utilitat, sinó també de paisatge.
La voluntat d’intercanviar experiències i d’establir sinèrgies, porta a formar part de xarxes de mútua col·laboració.
Les comarques barcelonines compten amb diversos espais agraris gestionats com són: el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, el Parc Agrari de la Conca d’Òdena, el Parc Rural del Prepirineu Català, l’Espai Rural de Gallecs i l’Espai Agrari de Palou (Granollers) i el propi Espai Agrari de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix (Espai Agrari de Mataró). Amb tots ells hi ha la voluntat d’intercanviar experiències i d’establir sinèrgies, en el marc d’una Xarxa de Parcs i Espais Agraris gestionats.
I, també, amb altres parcs i espais agraris més fora de la demarcació de Barcelona tan de Catalunya com de l’Estat Espanyol i més enllà, així com organitzacions i plataformes que es pugui considerar d’interès formar-hi part.
